BENVINGUDA

Benvinguts i benvingudes!!
En aquest blog, he volgut mostrar la meva afició per les labors però, al compartir amb la meva filla Carla l'afició a les joguines, hem creat un segon blog:

http://ninesdollspoupemunecas.blogspot.com/

i també tenim un blog de cuina en el que posem les nostres receptes i les de la meva altra filla, la Laia:

http://culleresiforquilles.blogspot.com/

Us convido a visitar-los,

Assumpció

14 feb 2010

NINA ANTIGA (ANYS '20)

Els orígens
La Maria Cinta és d’Alemanya. Va néixer entre els anys 1900 i 1930.
Maria Cinta no és el seu nom original.
A la Maria Subirats Canas, li va regalar la seva àvia per la Primera Comunió. (ANYS VINT)
És una nina de cel·luloide, un material precedent als plàstics actuals.

La informació que he trobat sobre la marca d’aquesta nina és en alemany i ens parla de la fusió de dues empreses, del tipus de materials que utilitzaven i del distintiu en forma de cor que tenien gravat a l’esquena i al clatell i que m’ha permès identificar a la Maria Cinta.


L’empresa va ser fundada l’any 1900.
Bruno Schmidt produeix nines i nadons de cel.luloide, “paper maché” i fusta.
El distintiu de la marca és un cor, de vegades, acompanyat per una numeració.
Fabricava nadons amb expressions de caràcter.


Reparació

La nina tenia el cap separat del cos ja que la goma de l’articulació s’havia deteriorat.
Li vàrem canviar la goma amb l’ajut d’unes pinces i un filferro.

També li vàrem reparar unes escletxes de la cara, la ma i la cama amb pasta de reparar juntes i porcellana freda.



Els vestits

La Maria Cinta té un cos tan ben fet que no li vaig voler fer vestits llargs així que vaig buscar models de l’estil de la Shirley Temple, dels anys ’30.



Aquí tenim a la Maria Cinta amb roba interior, mitjons i sabates.












I vestida del tot.Totes les peces, inclòs les sabates i els mitjons, són fetes a ma.












Per restaurar la nina, m'ha ajudat la web de "Bella poupees", que ofereix la història de la nina francesa BELLA i molts patrons de vestits.

No hay comentarios:

Publicar un comentario